La radiografia dental és una tècnica de diagnòstic fonamental en odontologia, ja que permet una detecció ràpida i eficaç de les patologies orals (i especialment dentals), evitant així retards innecessaris en el diagnòstic o tractaments erronis per un diagnòstic equivocat.
dosímetres, que poden ser personals (esquerra) o d’àrea (dreta).
A la clínica, podem dur a terme dos tipus de radiografies, les extraorals i les intraorals.
En les radiografies extraorals, la placa radiogràfica es col·loca fora de la boca. Aquest tipus de radiografia produeix més radiació ionitzant, i per aquest motiu no s’utilitza tant. Abans de realitzar qualsevol radiografia, s’han de retirar pírcings, arrecades i preguntar si pot estar embarassada.
- Els tipus de radiografies extraorals més utilitzats a clínica odontològica són:
En les radiografies extraorals, la placa radiogràfica es col·loca fora de la boca. Aquest tipus de radiografia produeix més radiació ionitzant, i per aquest motiu no s’utilitza tant. Abans de realitzar qualsevol radiografia, s’han de retirar pírcings, arrecades i preguntar si pot estar embarassada.
- Els tipus de radiografies extraorals més utilitzats a clínica odontològica són:
- Ortopantomografia (OPG): Es tracta d'una radiografia que permet observar l'estat global de la mandíbula, maxil·lar superior i de les dents, detectant possibles estructures ocultes, com ara, cordals no erupcionades i càlcul. També permet veure si hi ha pèrdua d’os.
- Teleradiografia Lateral de Crani: Es caracteritza per ser presa a certa distància del pacient. La imatge que s'obté serà una vista lateral de l'estructura òssia de la cara en format digital. Les teleradiografies són utilitzades en tractaments d'ortodòncia per estudiar la relació entre les diferents estructures facials, dents i bases òssies.
En les radiografies intraorals, la placa radiogràfica es col·loca a l’interior de la boca del pacient.
L’emissió de radiació és molt menor que en les anteriors. Els tipus de radiografies utilitats a clínica són els següents:
- Periapical: Les tècniques de radiografia periapical serveixen per explorar la dent íntegrament, des de la corona fins a l'àpex, l'espai periodontal i el teixit ossi que l'envolta.
- Aleta de mossegada: La placa radiològica consta d'una llengüeta o aleta que es col·loca entre les dues arcades dentàries per poder mantenir-la al seu lloc. S'utilitza per visualitzar les corones superiors i inferiors des de mesial de les canines fins a distal de les 2M; i serveix per detectar possibles càries que estiguin situades a l'espai interproximal o avaluar l'estat de la corona i del teixit periodontal, així com per determinar possibles alteracions polpars, etc. Teòricament, les bones revisions dentals han d’incloure almenys dues radiografies d’aleta de mossegada; però durant les pràctiques gairebé no en vaig veure cap.
L'elecció de la tècnica radiogràfica dependrà del que es vulgui observar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada