En aquesta nova entrada, parlaré sobre les tècniques de control de la conducta del pacient pedàtric a la consulta odontològica. Durant el període de pràctiques, em va resultar útil conèixer algunes tècniques de control de la conducta del pacient pediàtric. Per assolir aquest control, cal tenir en compte que el comportament poc cooperatiu del nen en la consulta odontològica es deu, en general, a diversos factors; ambient odontològic, relació amb el personal auxiliar, les actituds dels pares i a més el tipus de conducta que presenta cada nen en particular.
El primer objectiu per al maneig exitós de la conducta de l'infant serà establir comunicació, ja que això permetrà no només que l'odontòleg/higienista conegui millor al seu pacient sinó també que el nen es relaxi i cooperi amb el tractament. El llenguatge a utilitzar per l'odontòleg/higienista dependrà de l'edat del nen. Serà important, a més, utilitzar un to de veu suau i parlar de forma clara per aconseguir una bona adaptació.
Podem utilitzar també tècniques de control de la conducta. N'hi ha diverses, tot i que a mi la que més m'agrada i més m'ha servit és la tècnica de Dir-mostrar-fer. Aquesta tècnica té l’objectiu de disminuir la por en el nen i està indicada si ja han desenvolupat la comunicació verbal. Normalment és efectiu explicar al nen el que se li farà, després se li ensenya l'instrumental i es simula el que succeirà mitjançant un vocabulari substitut per als instruments i procediments perquè el nen pugui entendre-ho. Tot i ser molt útil, és poc eficient en pacients de curta edat o ansiosos; en aquests pacients podem fer servir la tècnica de l'imitació, que es basa en que un nen és capaç d'aprendre patrons de conducta mitjançant l’observació d'un model (Un altre pacient, per exemple), fet que els redueix l'ansietat sobre allò desconegut.
Si les tècniques de control de la conducta no fossin efectives, es poden dur a terme altres tècniques anomenades no comunicatives. Aquestes tècniques es reserven en aquells casos en els que ha fallat la comunicació i en aquells nens poc col·laboradors. Les tècniques no comunicatives inclouen les tècniques farmacològiques com ara:
-Ansiolisi: Els pacients responen de manera normal a les ordres verbals. Les funcions cognitiva i de coordinació poden estar lleugerament afectades però les funcions cardiovascular i respiratòria estan conservades.
-Sedació conscient: Depressió de la consciència amb resposta correcta a les ordres verbals, tant soles com acompanyades d'estímul tàctil lleuger. La respiració espontània és adequada.
-Anestèsia general: Pèrdua de consciència, farmacològicament induïda, durant la qual el pacient no
pot despertar-fins i tot amb estímuls dolorosos. La permeabilitat de la via aèria està compromesa i es poden produir alteracions de la funció cardiovascular.
Les dues últimes tècniques precisen la presència d'un anestesiòleg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada