Els irrigadors dentals

En aquesta nova entrada parlaré sobre els irrigadors dentals. Són aparells que projecten un doll d'aigua a certa pressió, amb l'objectiu d'eliminar restes alimentàries acumulades en els espais interdentals i entre les pròtesis fixes o ponts. Estan indicats per a pacients amb pròtesis o malalties periodontals, i un dels avantatges més importants és que es pot afegir algun antisèptic a l’aigua, com ara clorhexidina, triclosan, etc.

 

 

 

S’utilitzen per extreure residus alimentaris i altres dipòsits adherits a les superficies dentàries. Són particularment útils en pacients amb ponts fixos, ortodòncia, restauracions inaccessibles o malposicions, és a dir, en aquells casos en que existeixen dificultats en l’ús adequat del raspall i seda dental. Estan indicats per a pacients amb pròtesis o malalties periodontals, i un dels avantatges més importants és que es pot afegir algun antisèptic a l’aigua, com ara clorhexidina, triclosan, etc.

 

Consisteixen en l'aplicació directa d'un raig pulsàtil d'aigua o una altra solució amb una cànula. Aquest sistema afavoreix l'eliminació dels bacteris dipositats per sota dels ponts, al voltant dels implants i les corones, i sobretot en les pròtesis fixes híbrides, on els bacteris es poden adherir fàcilment. A més, l'ús de irrigadors bucals amb clorhexidina a nivell subgingival ha demostrat ser eficaç en el manteniment dels implants.

 

Com a conclusió, dir tan sols que segons la meva opinió,  l'irrigador bucal com a complement al raspallat és molt efectiu, ja que permet netejar directament les zones de difícil accés, tant amb aigua com amb altres solucions (clorhexidina, col·lutoris, etc.). Tot i així, no és tant eficaç com el fil dental ni els raspalls interproximals, ja que no eliminen tanta quantitat de placa a nivell interproximal. No obstant això, el fet de poder afegir antisèptics en l'aigua és un fet molt beneficiós per a aquells pacients amb malalties periodontals.

Per últim, cal deixar clar als pacients que l'ús d'irrigadors no substitueix l'utilització de fil dental i/o raspalls interproximals

 

 

Tècnica de l'aïllament absolut.

En aquesta nova entrada parlaré sobre la tècnica per dur a terme un aïllament absolut. Aquesta tècnica, ben realitzada,  aconsegueix un camp operatori completament sec mitjançant una tela de làtex (cautxú). El seu principal avantatge és que, a més de protegir la resta d’estructures bucals (llengua, paladar, etc.) del instrumental rotatori, evita la deglució o aspiració accidental de qualsevol material, ja sigui restes de tosca dental o instrumental de mida petita.

El materials que es fan servir són el dic de goma, del qual n’hi haurà diversos gruixos, el perforador de dics d’Aisnworth (El més utilitzat) o d’Ivory, el porta-clamps, els clamps o grapes, l’arc de Young o de plàstic, l’estabilitzador (cunya de fusta o Wedjet’s) i el fil dental. L’aïllament absolut pot ser utilitzat conjuntament amb l’aspiració.

El protocol per dur a terme la tècnica és el següent.

1.- Comprovació del clamp : Serà necessari comprovar que el clamp sigui de la mida adecuada a la dent amb la que treballarem.

2. Subjectarem el clamp amb fil dental per evitar la deglució o aspiració en cas de que es

desprengui accidentalment.

3. Farem un orifici al mig del dic de goma, un per cada dent que haguem d’aïllar. La part més brillant ha d’anar en contacte amb la pell per evitar enlluernar-nos amb la llum de la làmpada.

4. Col·locarem el clamp a la dent mitjançant el porta-clamps, de forma que l’arc quedi a la part més distal de la dent més posterior (Si s’aïlla més d’una dent)

5.-Passarem el dic de goma per l’arc del clamp de forma que cobreixi les altres estructures

(Geniva, altres dents, etc.)

6.- Passarem el fil per l’espai interproximal per tal de que el dic quedi completament introduït

entre les dues dents.

7.- Col·locarem l’arc de Young o de plàstic.

8. -Si s’aïlla més d’una dent, col·locarem un estabilitzador (per exemple una falca de fusta)

a l’espai interproximal (Superfície messial) de la dent més proximal amb la que treballarem.

Com a conclusió, cal destacar que tot i que l'aïllament absolut és una tècnica molt utililitzada en la realització de molts procediments odontològics, té certes contraindicacions, per exemple si hi ha inflamació gingival severa, en pacients amb obstrucció nasal o problemes respiratoris i en alguns pacients molt aprensius o claustrofòbics.